Autors de les escultures als carrers de Meliana

Josep Maria Rausell Montañana

(1898-1984)

 

Quatre Artístes de Meliana. Una Generació

Textos: Carmen Pinedo Herrero

Institut Municipal de Cultura de Meliana · 2001

ISBN: 84-920203-9-3

Depòsit legal: A-1396-2001

 

 

 

L’etapa de formació: el taller d’escultura de Josep Maria Ponsoda Bravo, l'Escola d'Arts i Oficis, l'Escola de Belles Arts de Sant Carles.-

 

Josep Maria Rausell va nàixer a Meliana el 27 de febrer de 1898. Son pare estava ocupat a la fàbrica de mosaic de Nolla, i allí mateix es localitzava el domicili familiar. De xiquet, Josep Maria va realitzar els primers estudis a les escoles públiques de Meliana, a la plaça de Santa Caterina, escoles inaugurades el mateix any del naixement de l'artista, i on va ser mestre seu el senyor Eduard Romero Dubón.

 

En 1912, quan Josep Maria comptava catorze anys, va entrar com a aprenent al taller d'escultura de Josep Maria Ponsoda, situat a la plaça de Sant Llorenç de València, on treballava ja Juli Benlloch, cinc anys major que ell. Hi va coincidir, a més de amb Benlloch, amb Carmel Vicent i Francesc Llorens.

 

Com els companys, va simultaniejar el treball al taller amb els estudis artístics: va assistir durant dos anys a les classes de dibuix, en horari nocturn, de l'Escola d'Arts i Oficis de València.

 

En el curs corresponent als anys 1913-1914, figura la matrícula de Josep Maria Rausell Montañana, escultor, el fiador de la qual és Josep Maria Ponsoda, domiciliat a la plaça de Sant Llorenç, 2, baix.

 

Rausell es matricula en l'assignatura de Dibuix Artístic i Elements d'Història de l'Art: Com a tants altres alumnes de l'Escola, busca assolir la destresa suficient en el dibuix que li permeta accedir als Estudis Superiors impartits a l'Escola de Sant Carles. Aqueix mateix any té com a condeixeble, en la mateixa classe d'Arts i Oficis, a Rafael Cardells, un any més jove.

 

Rausell va ingressar poc després en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. L'any lectiu 1915-1916 va obtenir, en el curs preparatori de primer de modelatge, la qualificació de notable.

 

En 1922, quan comptava vint-i-quatre anys, va rebre el títol de professor de dibuix en la branca d'escultura. Atés que eren escasses en aquell moment la demandes com a professor, Josep Maria Rausell va seguir treballant al taller de Ponsoda, al mateix temps que participava en algunes exposicions col·lectives de València.

La major part de la producció artística de Josep Maria Rausell Montañana correspon a la imatgeria religiosa. Cap mencionar entre les seues obres de temàtica laica, no obstant això, el Bust de Juli Benlloch, realitzat l'any 1922 en homenatge al seu amic, desaparegut en 1919.

 

El bust, de marbre de Carrara, s'alça sobre un pedestal de pedra amb sòcol de mosaic romà, regal de la fàbrica de mosaics Nolla. Del monument, inaugurat el nou de setembre de 1922, escrivia el cronista de Las Provincias, el dia deu del mateix mes: “De traços senzills i elegants, és una encertada obra d'art, rematada pel bust de Juli Benlloch molt ben interpretat i sentit per l'escultor Josep Mª Rausell, amic i paisà de l'homenatjat”.

En aquests anys, l'artista va contraure matrimoni amb Llum Sanchis Pla, de qui va tindre dos fills: Josep (també escultor de prestigi) i Maria Llum. Rausell també va realitzar un retrat de la seua esposa, Llum Sanchis Pla.

Dins d'aquest apartat d'escultura laica, citarem, com a curiositat, el fet que, mentre Josep Maria Rausell realitzava el servei militar, va fer uns guerrers, tallats en anouer, per al quarter d'infanteria Guadalajara, núm. 20, de València.

 

Josep Maria Rausell, Guerrer, Quarter d'Infanteria Guadalajara núm. 20, València.- Obra molt primerenca, realitzada quan Josep Maria Rausell es trobava en el servei militar, aquesta talla en anouer, en parador desconegut, mostra a un guerrer abillat amb pitet i faldellí, i tocat amb un elm alat, davall el qual aguaita el cabell trenat. Un clar contrapposto, plasmat per mitjà de les posicions de braços i cames, i també el gir del tors i el cap, dota de mobilitat la figura.

Josep Maria Rausell, Bust de Juli Benlloch, 1922, Meliana.- L'obra, realitzada en 1922, en homenatge a l'escultor melianer mort en 1919, està tallada en marbre de Carrara. Reflecteix, amb fidelitat, els traços de l'homenatjat, amic i company de Rausell. La textura llisa i delicada,i també l’acabat fi, contrasten amb la base de què emergeix el bust.

 

Josep Maria Rausell, Bust retrat de la seua esposa, Llum Sanchis Pla.- La figura, amb el cap lleument decantat, mostra una expressió dolça i serena. La suavitat dels contorns, arredonits, troba el seu contrapunt en la verticalitat dels plecs i la botonada de la senzilla brusa.

 

El monument al Sagrat Cor de Jesús

La principal activitat escultòrica de Josep Maria Rausell va ser la imatgeria religiosa, activitat per a la qual els anys de treball en el taller de Josep Maria Ponsoda, sumats als estudis artístics realitzats durant la joventut, l'havien dotat amb un indiscutible domini tècnic. S’hi afegia un factor de caràcter personal, com és la profunda religiositat de l'artista.

Una de les obres d'índole religiosa més primerenques de Rausell va ser el Monument al Sagrat Cor de Jesús, erigit a Meliana en 1928. A primers del mes de febrer d'aqueix any, després de la missió predicada pel pare Ignaci Corróns, S.J., a Meliana, es va concebre la idea de dedicar un monument públic al Cor de Jesús, a la plaça de Vicent Gimeno, coneguda també com a plaça de Santa Caterina i del Pou. Josep Maria Rausell va ser l'encarregat de la realització del projecte.

La imatge, composta i modelada per Rausell, va ser tallada als tallers del marbrista Elies Cuñat. Dotat amb un pressupost de 3.825 pessetes, que es van reunir per subscripció popular, el monument va ser inaugurat el huit de juliol d’aquell any.  El deu de juliol, el Diario de Valencia descriu

“l'atraient figura del Cor de Jesús, obra inspirada, sentida i perfecta de l'artista senyor Rausell, fill de Meliana, que ha compost i modelat la bella figura d'un metre i huitanta centímetres sobre el món i una base que la completa, muntada sobre el cos de pedra que forma la rematada de la font. La imatge ha sigut tallada als tallers del competent artista el senyor Elies Cuñat, que ha posat tota la perícia en la realització de l'esvelt monument”.

A la inauguració del monument, la benedicció de la qual va córrer a càrrec de l'arquebisbe de València, van assistir nombrosos representants dels estaments religiosos, militars i civils. Entre aquests últims, destaca la presència de l'alcalde de València, marqués de Sotelo; el rector de la Universitat, Joaquim Ros, i Manuel Simó, baró de Càrcer i president de la Legión Católica. Entre els artistes assistents, a més, lògicament, de l'autor del monument, Josep Maria Rausell, hi van assistir Vidal Corella i Josep Maria Bayarri.

 

Josep Maria Rausell, Monument al Sagrat Cor de Jesús, 1928, Meliana.- Composta i modelada per Rausell, la figura va ser realitzada als tallers del marbrista Elies Cuñat. D'acusada verticalitat, accentuada per la caiguda dels plecs de la túnica, l'escultura forma un bloc compacte, d'assossegada immobilitat. El monument va ser inaugurat el huit de juliol de 1928.

 

L'estudi-taller “Rausell i Llorens”.-

L'abril de 1930, Josep Maria Rausell instal·la, amb el seu company Francesc Llorens Ferrer, un estudi-taller, “Rausell i Llorens”, a la plaça del Picador, de València (que després passaria a anomenar-se del Pintor Pinazo). Els encàrrecs que els jóvens artistes reben són, bàsicament, d'imatgeria religiosa, encara que no falten alguns altres de caràcter estrictament civil.

Proclamada la República, disminueix la demanda d'imatgeria religiosa, per la qual cosa l'activitat principal del taller es converteix, durant aquests anys, en la realització de làpides i carrosses, fins que, amb l'esclat de la guerra civil, el taller va haver de tancar-se.

Dins de l'apartat de l'art efímer, en 1938, Rausell va fer una falla per a la plaça del Picador, on estava ubicat el seu taller: la falla, que va resultar malaguanyada a causa de la pluja, al·ludia als ingredients de la paella, amb un enorme pollastre com a rematada del monument.

Conclòs el conflicte bèl·lic, el rector de l'església dels Sants Joans de Meliana, el senyor Francesc Gil, va encarregar Josep Maria Rausell la realització de la imatge de Sant Joan Evangelista que presideix l'altar major de l'església, formant parella amb l'estàtua de Sant Joan Baptista, l'altre titular de la parròquia, realitzada per Francesc Coret. Es tracta, en paraules del pintor melianer Rafael Cardells, d'una obra de “gran valor artístic per les proporcions i l’art”. La remodelació de l'església es va iniciar en 1939: en el curs de la mateixa, s’hi van reconstruir diversos altars i es va fer de nou l'altar major, seguint el mateix orde barroc de l'original, del segle XVIII. L'obra va ser projectada i dirigida per Rafael Cardells.

 

Josep Maria Rausell, Sant Joan Evangelista, Meliana.- La imatge de Sant Joan Evangelista presideix l'altar major de l'església dels Sants Joans de Meliana, formant parella amb el Sant Joan Baptista de Francesc Coret Bayarri. Les obres de remodelació de l'església es van iniciar en 1939, en acabar la guerra civil. Va ser el rector dels Sants Joans, el senyor Francesc Gil, qui va encarregar Rausell la realització d'aquesta escultura.

 

 “La dècada dels quaranta -resumeix Antoni Bonet Salamanca- va representar l'auge i el mecenatge de quantiosos encàrrecs, provinents tant des de l'àmbit particular com del públic i institucional. Aquesta proliferació d'arts i oficis artístics va constituir la via fonamental de la imatginera plàstica, més enllà fins i tot de l'entorn mediterrani i, per això, actualment és possible apreciar fora d’aquest nombroses peces escultoricoprocessionals eixides de famosos tallers instal·lats a la capital de l'antic regne valencià”.

A més de la desaparició de nombroses talles i imatges d'índole religiosa, la guerra -i els successos anteriors al desencadenament d’aquesta- va comportar amb si “la pèrdua de nombrosos tallers escultòrics, autèntics emporis d'iniciats en el difícil ofici de la talla en fusta, fet que va propiciar la penúria i dispersió d'alguns artistes i el consegüent encimbellament particular d'altres que van aconseguir prompta i merescuda fama en el maneig de la gúbia”.

L'estudi-taller de Josep Maria Rausell i Francesc Llorens va ser un dels que va aconseguir aquest merescut prestigi i es van beneficiar de la gran demanda d'obres religioses subsegüent a la conclusió de la guerra. S'inicia per això, en especial a partir de 1940, una etapa d'enorme productivitat al taller de Rausell i Llorens.

Resulta difícil, en moltes ocasions, diferenciar les obres de l'un i de l'altre artista: cal tenir en compte que al taller, com succeïa en tots els tallers d'escultura, es treballava en equip, de manera que resulta impossible, en alguns casos, determinar l'autoria exacta de moltes de les obres que mencionarem a continuació.

En tot cas, és possible discernir alguns traços específicament característics de l'obra de Josep Maria Rausell. Un dels més significatius és, sens dubte, la finor del nas i els rostres de les imatges, i també la constant presència de mentons pronunciats. Existeixen també obres l'autoria de les quals correspon en la major part a Josep Maria Rausell, com ara les escultures realitzades per a Ciudad Real i la província.

 

L'escultura religiosa: obres realitzades a la Comunitat Valenciana (1939-1945)

Veurem, a continuació, algunes de les obres realitzades en aquest taller de Josep Maria Rausell i Francesc Llorens per a diverses localitats de la Comunitat Valenciana. Vam consultar, per a poder seguir el fil cronològic de la producció de Rausell i Llorens, les llistes d'escultures religioses elaborades a partir dels documents conservats en l'Arquebisbat de València, llistes que ens han sigut amablement facilitades pel senyor Josep Rausell.

Era necessari, en els anys tractats, presentar a l'Arquebisbat, per a l’autorització, els projectes d'obres escultòriques de caràcter religiós que es realitzaven a les províncies de València, Castelló i Alacant. Els llistats inclouen el nom de l'autor, la adreça; la parròquia per a què s'executa l'obra i la localitat on s'emplaça; el títol de l'obra en qüestió, les mesures, el preu i la data de realització.

Les obres que ens interessen figuren a nom de “Rausell i Llorens”, amb l'adreça de la plaça Pintor Pinazo, 1. En algun cas, s'inclou davall aqueix nom alguna obra realitzada per Josep Rausell Sanchis, qui, en no estar donat encara d'alta en aquells anys, va haver d'utilitzar el nom de l'estudi-taller de son pare per a poder obtenir l'autorització de l'Arquebisbat. És el que succeeix, per exemple, amb la imatge del Santíssim Crist de la Bona Mort, realitzada en 1957 per a la parròquia de Crist Rei, de Gandia, o les imatges de Sant Antoni Abat, la Mare de Déu de la Misericòrdia i la Purísima Concepció realitzades entre 1957 i 1958 per a l'església de La Mare de Déu de la Misericòrdia, de Roca-Cuiper (València).

Passant ja a les obres realitzades per l'estudi-taller de Rausell i Llorens, veiem com de l'any 1939, acabada de finalitzar la contesa bèl·lica i immediates a la reobertura del taller, daten obres com el Crist Crucificat de la Providència, per a l'església dels Sants Joans, de Meliana; la Mare de Déu Dels Desemparats, per a la parròquia de Sant Antoni Abat, d'Alginet; el Sagrari per a l'església de la Purísima Concepció, de Pedralba, i la reconstrucció de la imatge de la Immaculada, titular de la parròquia; el Tron reliquiari per al temple de Sant Antoni Abat, a Rafelbunyol, i la imatge de Sant Blai, per a l'església de Sant Valero, de València.

 

Josep Maria Rausell, Santíssim Crist de la Providència, 1939, Meliana.- El Crist de la Providència,  Patró de Meliana que es venera a l'església dels Sants Joans, dirigeix la seua mirada benèvol cap a l'escut de la localitat, sustentat per un àngel que es troba als peus de la Cruz. A l'altre costat d’aquesta, un altre àngel sosté un calze. La imatge, concebuda amb un perfecte tractament anatòmic, mostra la característica serenitat i l'equilibri propis de l'escultura de Rausell. La simetria es veu accentuada per la presència de les dues figures angèliques, als peus de la Cruz. L'emoció se suscita per mitjà de la sobrietat del plantejament estilístic.

Per a aquest mateix temple de Sant Valero es va fer, en 1940, una imatge de Sant Pancraç, i per als Sants Joans, també de València, un Sant Vicent Ferrer. La parròquia del Xiquet Jesús de l'Hort va rebre, en aquest any, dues obres del taller: la imatge del titular i un Crist de la Salut. També l’any 1940, Josep Maria Rausell va realitzar diverses imatges per a Meliana, la localitat natal: per al temple dels Sants Joans, va esculpir un Xiquet Jesús, la Mare de Déu de la Misericòrdia, la Mare de Déu Dels Desemparats, la Inmaculada Concepció i Sant Vicent Ferrer; i un Sagrat Cor de Jesús, per a les Terciàries Caputxines. En aqueix mateix any, que va ser d'enorme productivitat, per a la parròquia de Sant Jaume Apòstol, de Montcada, van eixir del taller de Rausell i Llorens imatges com les De l'Assumpció de La Mare de Déu, Sant Lluís Gonçaga i Sant Jaume Apòstol, titular de la parròquia.

Per a la parròquia de la Purísima Concepció, d'Antella, es va realitzar, en 1940, la imatge de la Mare de Déu del Carme. Una altra Verge amb la mateixa advocació es va fer, en aqueixa data, per a Sant Miquel Arcàngel, d'Enguera. Un Eccehomo va ser tallat per a l'església de Sant Pere Apòstol, de Paterna; una Inmaculada Concepció per a la parròquia de la Puríssima, a Sellent, i un Sant Roc per a l'església de La Mare de Déu de la Pau, del Villar del Arzobispo.

Entre 1940 i 1941, van prosseguir els treballs per a Sant Antoni Abat, a Alginet: d'aquestes dates daten la imatge del titular de la parròquia (Sant Antoni Abat, 1940) i les del Crist jacent i la Mare de Déu dels Dolors (ambdues, de 1941). Des de 1940 fins a 1942, diverses imatges es van destinar al temple de la Puríssima Concepció, de Pedralba: la Mare de Déu d'Agost i un Santíssim Crist, ambdues de 1940; un Amistançat amb un tron de núvols, de 1941, i, de 1942, Sant Pasqual Bailón, la Mare de Déu del Carme i el Sagrat Cor de Jesús.

De 1941 daten les següents obres: Santa Bàrbera, per a la parròquia de Sant Bartomeu Apòstol, a Alfara del Patriarca; un Sant Roc per a l'església de Sant Bartomeu, a Almussafes; una Mare de Déu dels Dolors per a la Puríssima Concepció, de Llombai; un Crist Crucificat per a Sant Pere Apòstol, de Paterna, i una imatge de l'Assumpció de La Mare de Déu, per a la parròquia de Sant Antoni Abad, de Rafelbunyol.

En 1942, del taller van eixir obres com la Mare de Déu dels Dolors, per a Sant Pere Apòstol, d'Albalat de la Ribera; l'Assumpció de La Mare de Déu, per al temple, de la mateixa advocació, de Beneixida; un Sant Josep per a la parròquia de l'Assumpció de La Mare de Déu, de Càrcer, i una Inmaculada Concepció, per a Sant Miquel Arcàngel, de la mateixa localitat valenciana.

 

Diverses obres es van realitzar, en aquest any, per a temples d'Alacant: una Inmaculada Concepció per al temple de l'Assumpció de La Mare de Déu, a Biar; altres dues imatges amb la mateixa advocació, per a Altea: una, per a l'església de La Mare de Déu del Consol, i una altra per al temple de Sant Joan Baptista; una Assumpció de La Mare de Déu per a la parròquia de Santa Anna, a Castell de Cabres.

Entre 1942 i 1944 es van tallar tres obres per als Missioners de Xàtiva. Aquestes són, per orde cronològic: Santa Rita de Casia (1942), La Mare de Déu del Consol (1943) i Santa Llúcia (1944). Al llarg de la seua vida, Rausell va realitzar diverses obres per a les missions, entre elles, la Verge Negra.

 

Josep Maria Rausell, Verge Negra.- Aquesta imatge, realitzada per a les missions a Àfrica, introdueix elements afavoridors de la identificació dels nous fidels amb la Verge, com són  els traços físics, el color de la pell i el mocador amb què es cobreix el cap. La imatge, d'aspecte acriaturat, traslluu molta dolçor.

Per a la parròquia de Santiago Apòstol, de la localitat castellonenca de Montanejos, Rausell i Llorens van realitzar diverses obres entre 1942 i 1946: una Inmaculada Concepció (1942); Santiago Apòstol (1943); un Crist Jacent (1944); una Mare de Déu del Rosari (1945) i una Mare de Déu dels Dolors (1946).

De l'any 1943 daten obres com Sant Vicent Ferrer, per a la parròquia de Sant Bartomeu Apòstol, d'Alfara del Patriarca; un Sagrat Cor de Jesús per a la Puríssima Concepció, d'Antella; una Inmaculada Concepció per al temple de l'Assumpció de la Mare de Déu, de Beneixida, i una altra per a Sant Antoni Abat, de Rafelbunyol; una Mare de Déu dels Dolors per a Bolbaite; un Crist crucificat per a Sant Joan Baptista, de Bugarra; un Crist de la Providència i un Crist Ressuscitat per a Sant Jaume Apòstol, de Montcada; una Verge Miraculosa, per al temple de Sant Valero, de València, i una Assumpció de la Mare de Déu, jacent, per a Benissa.

Per als Sants Joans, de Meliana, Rausell va realitzar, en 1944, una imatge de la Mare de Déu del Rosario. Del mateix any són obres com el Sant Blai per a Sant Pere Apòstol, d'Albalat de la Ribera; La Mare de Déu dels Remeis, per a l'església del Temple, de València; la Puríssima Concepció, per al Sagrat Cor de Jesús, de València, i el Sant Antoni de Pàdua, per a l'Assumpció de La Mare de Déu, de la localitat alacantina de Biar.

En 1945 es van fer obres com el Sant Josep, per a Albuixec; Sant Francesc d'Assís, per a la parròquia de Sant Bartomeu Apòstol, a Alfara del Patriarca; la Mare de Déu del Rosari, per a Sant Jaume Apòstol, de Montcada; i el Sagrat Cor de Jesús, per a La Mare de Déu del Rosari, d'Ontinyent.

 

L'escultura religiosa: participació en la “I Demostració d'Art amb Fusta” (1946) i obres realitzades per a l'àmbit valencià (1946-1968)

 

Josep Maria Rausell va participar, amb el company Francesc Llorens, en diverses exposicions celebrades a València. En 1946, ells dos van concórrer a la “I Demostració d'Art amb Fusta”, celebrada als locals destinats al Museu Municipal de València i organitzada pel sindicat provincial de la fusta i el suro, al març de 1946.

 “Són dos jóvens escultors -s'escriu, a propòsit de la seua participació en aquesta mostra, en una ressenya publicada en la revista Ribalta-. Entre la profusió de tallers, el seu és un prestigi de bones talles. Els dos es complementen i n’és admirable la compenetració. (...) Amb fervor i amb modèstia, que són les seues virtuts, tallen i modelen les obres. Ací va exemplificar-ne l’aportació, que tots van elogiar justament, i la raó social-artística Rausell-Lloréns segueix la senda d'èxits”.

Emoció i tècnica s'uneixen en l'obra religiosa de Rausell i Llorens, artistes que “prestigien la nostra actual imatgeria”, segons s'afirma en el mateix any de 1946.

D'aqueixa data daten obres com la Mare de Déu de Fàtima, per a Sant Jaume Apòstol, de Montcada; el Sagrat Cor de Jesús i La Mare de Déu dels Desamparados, per al temple del Pilar, de València; el Sagrat Cor de Jesús, per a les Religioses Terciàries, de València; i el Sagrat Cor, per a Sant Miquel Arcàngel, de la localitat castellonenca d'Arañuel. Per a aquesta mateixa localitat, en 1947, es va fer una Mare de Déu del Rosario.

D'aqueix mateix any són obres com la Mare de Déu del Carme, per a la parròquia de Sant Vicent Màrtir, de Guadassuar; Sant Antoni de Pàdua, per a Sant Jaume Apòstol, de Montcada; la Inmaculada Concepció, per al temple de la Nativitat de la Mare de Déu, de Sagunt; la Mare de Déu de la Divina Gràcia, per a l'Assumpció de la Mare de Déu, de Càrcer, i, per a Sant Miquel Arcàngel, de la mateixa localitat, la imatge del titular i una Mare de Déu dels Dolors, i també una Immaculada Concepció per al Pilar, de València.

L'any 1948, Rausell i Llorens van realitzar la Mare de Déu del Carme, per a Sant Pere Apòstol, d'Albalat de la Ribera, i les imatges de Sant Felip Neri i Sant Vicent Ferrer, per al temple de Sant Tomàs i Sant Felip Neri, de València; en 1949, el Sant Domènec de la Calçada per a Beniarrés (Alacant); Sant Miquel Arcàngel, per a la parròquia dels Sants Reis, de Benisanó, i la Mare de Déu del Carme, per a la Mare de Déu del Rosari, de Fontanars dels Alforins.

Les obres datades en 1950 són: La Mare de Déu dels Desamparats i Santa Elisa, per a Sant Pere Apòstol, d'Albalat de la Ribera; el Sagrat Cor de Jesús, per a la parròquia de Sant Joan Baptista, d'Alzira; Sant Antoni de Pàdua, per al temple de Sant Antoni Abat, d'Alginet; Sant Isidre Llaurador, per a Sant Bartomeu Apòstol, de Godella, i Sant Joan Baptista, per al temple de Sant Joan de la Ribera, de València.

De 1951 són: la Mare de Déu d'Agost, per a la parròquia de Sant Antoni Abat, de Favareta; Sant Jaume Apòstol, per al temple de la mateixa advocació, a Montcada; la Mare de Déu Dels Desemparats, per a la Puríssima Concepció, de Pedralba, i el Crist jacent per a la localitat alacantina d’El Verger.

En 1952, Rausell talla, per al temple dels Sants Joans, de Meliana, la imatge de La Mare de Déu del Carme. D'aqueix mateix any data la imatge de La Mare de Déu dels Dolors, per a l'església de Sant Joan Baptista, de Callosa d’en Sarrià (Alacant), i un Sant Joan Baptista per a la parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu, de Riba-roja. Per a aquest últim temple realitzen, en 1953, un Sant Lluís Gonçaga i, en 1954, una Verge Miraculosa. Del mateix any 1953 daten obres com el Sant Josep de Sant Jaume Apòstol, de Montcada; Sant Isidre Llaurador, per a la Puríssima Concepció, de Pedralba, i Sant Andreu Apòstol, titular de la dita parròquia, a València.

En 1954, del taller de Rausell i Llorens ixen obres com la Mare de Déu del Rosari, per a Adsubia; la Mare de Déu Dels Desemparats, per a la parròquia de la Puríssima Concepció, de Llaurí; Sant Josep, per al temple de Sant Joan Apòstol, de Massamagrell; Santa Rita, per a Rafelguaraf; la Verge Miraculosa, per a l'Assumpció de la Mare de Déu, de Riba-roja; la Mare de Déu del Carme, per a Utiel; la Mare de Déu dels Ángeles, per a l'església del Patriarca, de València, i el Sagrat Cor de Jesús, per al temple de la Nativitat de la Mare de Déu, de Benilloba (Alacant).

D'aquest daten passos processionals com el Pas de la Captura, per a Alzira, i el Pas del Sopar, per a Sagunt.

 

Josep Maria Rausell, Mare de Déu del Carme, 1952, Meliana.- El grup escultòric, ubicat en l'església dels Santos Joans, de Meliana, mostra a la Mare de Déu, amb el seu fill, sustentada sobre una base de núvols i acompanyats per dos àngels, en contrapposto. El dramatisme de les ànimes rescatades del Purgatori es manifesta per mitjà de gestos continguts. Un d'ells dirigeix la mirada cap a la Mare de Déu i el Xiquet, mentre l'altre acull a les ànimes del Purgatori, representades per tres bustos que sorgeixen entre flames: una dona, que estén les mans cap a l'àngel que l'acull, un jove que clama demanant ajuda i un ancià que es cobreix el rostre, amb gest dolorit. L'obra està dotada d'un fort sentit ornamental, per mitjà de les joies de la corona,  l'aurèola que circumda el cap de la Mare de Déu i la riquesa de les vestidures. El rostre bell de la Mare de Déu del Carme mostra la serena expressió i la finor de traços presents en moltes de les obres de Rausell.

Daten de 1955 obres com el Sant Antoni Abat, per a Benimeli; la Divina Aurora, per a Parcent; Sant Vicent Ferrer, per a Pedralba; Sant Vicent Ferrer, per a la parròquia de Sant Joan Baptista, de Terrateig, i la Mare de Déu de la Mercé, per als Pares Mercedaris, de València. De 1956 són el Crist jacent per a la parròquia de La Mare de Déu de la Misericòrdia, de Banyeres de Mariola (Alacant); Santa Anna, per a la localitat alacantina de Benilloba; el Sant Isidre de Beneixida, i La Soletat, encàrrec del senyor rector de Sagunt.

Durant les riuades que va sofrir València en 1957, l'estudi-taller “Rausell i Llorens” va sofrir danys greus: en la segona riuada, es van destruir els esbossos d'argila crua, i diversos documents i projectes. En aquell any, es realitza la imatge de La Mare de Déu de la Purificació, per a Alzira; Sant Isidre, per a la germandat del mateix nom, a Catarroja, i el Baptisme del Senyor, per al temple de la Mare de Déu dels Àngels, de Chulilla.

De 1958 són el Sagrat Cor d'Abenojar; la Mare de Déu del Rosari, de Sagunt; L'Assumció de Biar i la de Villena (Alacant). Daten de 1959 obres com Santiago Apòstol, per al temple de la mateixa advocació, a Alboraig; i la Inmaculada Concepció, per a la parròquia del Sant Àngel Custodi, de València.

En 1961 es realitzen obres com la Dolorosa, per a Xirivella; el Sepulcre per a la parròquia de Sant Antoni Abat, de Favareta; Santa Rita, per a La Font de La Figuera; la Mare de Déu del Carme, per al temple de la Transfiguració del Senyor, de Macastre, i Sant Joan Baptista, per a Alzira. Per a aquesta última localitat, en 1962, es realitza la imatge de Santa Teresa i, per a l'Ajuntament, un Sant Bernat. L'església de Sant Jordi Màrtir, de València, acull en aquestes dates una imatge de la Immaculada Concepció. De 1963, any de la mort de Francesc Llorens, data el Sagrat Cor de Jesús de Beneixida.

En 1964, mort Llorens i jubilat ja Josep Maria Rausell Montañana, l'estudi “Rausell i Llorens” es va tancar. Rausell va realitzar tres obres després d'aquestes dates, ja en el seu estudi de Meliana: en 1966, la Mare de Déu de la Mercé, per a Xirivella; el Santíssim Crist d'Alzira, en 1967, i la Patrona de Benidorm, en 1968.

 

L'escultura religiosa: obres realitzades per a Ciudad Real i la província.-

Juntament amb les nombrosíssimes obres realitzades per a diverses localitats de la Comunitat Valenciana, un capítol important en la producció artística de Josep Maria Rausell correspon als seus treballs executats per a Ciudad Real i la província.

Per a la Catedral de Ciudad Real, Rausell va realitzar diverses obres -en la major part, de la seua mà, no de Llorens-. Per a l'apostolat del retaule major de la Catedral, les obres més primerenques són les imatges de Santiago i Sant Pere, datades en 1946; segueixen, en 1947, les de Sant Pau i Sant Andreu.

En 1950, Rausell realitza la imatge de la Patrona de Ciudad Real, la Mare de Déu del Prat, encarregada a l'escultor valencià amb l'objectiu de reemplaçar l'anterior imatge, posterior a la guerra civil, que no resultava del grat dels poderdants.

 

Josep Maria Rausell, Sant Pau, esbós-model, 1947.- Aquest esbós-model es correspon amb la figura de Sant Pau realitzada en 1947 per a l'apostolat del Retaule Major de la Catedral de Ciudad Real. L'apòstol, amb la cama dreta avançada, alça la mà amb expressió vehement. L'esbós està proveït de força i expressivitat.

 

Josep Maria Rausell, Sant Pau, 1947, Ciudad Real (detall).- En aquest detall del rostre de l'apòstol s'aprecia com els traços de l'esbós anterior s'han suavitzat, i perd força i intensitat. Les vestidures i els cabells són tractats amb minuciositat.

 

Josep Maria Rausell, Mare de Déu del Prat,  1950, Ciudad Real.-  La imatge de la Patrona de Ciudad Real segueix la iconografia tradicional del model. L'escultura de Rausell reemplaça la que va ser realitzada després de la guerra civil.

Rausell prossegueix l'apostolat en 1954, amb la imatge de Sant Felip; en 1955, amb les de Sant Joan i, curiosament, Sant Josep -en ambdues imatges es planteja la possibilitat de la participació de Llorens, en l’execució- i, en 1956, la de Sant Bartomeu, que tanca la sèrie.

Són obra també de Josep Maria Rausell les imatges de Sant Tomàs de Vilanova i Sant Joan d'Àvila que, junt amb la figura del beat Joan Baptista de la Concepció, obra de l'escultor sevillà Carles Bravo Nogales, presideixen el retaule de la capella del Santíssim de la Catedral de Ciudad Real. El retaule, estructurat en forma de tríptic, acull en la fornícula central la imatge de Sant Tomàs de Vilanova, realitzada per Rausell en 1956: el sant apareix abillat amb vestits episcopals; el rostre “reflecteix humilitat i les mans ofereixen una almoina”.

 

Josep Maria Rausell, Sant Felip, 1954, Ciudad Real.- Aquesta imatge forma part de l'apostolat del Retaule Major de la Catedral de Ciudad Real. La figura de l'apòstol descansa sobre una cama, mentre doblega l'altra amb naturalitat, en una actitud freqüent en les escultures de Rausell. Els braços i les mans són poderosos; el cabell i els plecs de les vestidures, amb el mantell arreplegat, estan minuciosament tractats.

La imatge del beat Joan d'Àvila -canonitzat en 1970 per Pau VI- s'allotja en la fornícula dreta -des del punt de vista de l'espectador-. El sant “mira apassionadament un crucifix que porta en la mà dreta”; als seus peus pot distingir-se un llibre amb el títol Audi Filia, obra del sant. L'escultura va ser realitzada en 1959.

Per a la parròquia de la Mercé, Josep Maria Rausell va realitzar la imatge de la Patrona, la Mare de Déu de la Mercé, i per a Sant Pere Apòstol, també en Ciudad Real, va executar les obres següents: Sant Blai, un Xiquet Jesús amb els atributs de la Passió; Sant Pasqual Bailón; la imatge d'una santa, no identificada; la Mare de Déu del Major Dolor; el Pas de la Trobada i el Pas del Crist de la Bona Mort, i dues imatges que van ser traslladades en ser derruït l'antic convent dels Pares del Cor de Maria: Sant Antoni Maria Claret i la Mare de Déu del Cor de Maria.

Pertany també a aquesta parròquia de Sant Pere Apòstol la imatge de la Mare de Déu d'Alarcos. En la Casa de M.M. de María Inmaculada es conserva una imatge de la Verge Immaculada, obra de Rausell i Llorens.

Altres obres de Rausell conservades a la província de Ciudad Real són la imatge de Sant Agustí, en Fernán Caballero; la Mare de Déu del Rosari, en Porzuna; la Mare de Déu del Rosari, a Alczar de San Juan -localitat de què és Patrona-; Sant Bernabé, en Arenas de San Juan; el Sagrat Cor de Jesús, el Sagrat Cor de Maria i el Crist Crucificat, en Abenojar; la Mare de Déu del Rosari, en Valenzuela de Calatrava;  Sant Domènec, en l'església dels Dominics, d'Almagro, i diverses obres sense identificar encara en el convent de les Dominiques, en la mateixa localitat;  la Mare de Déu de l'Estrela, en Miguelturra;  la Mare de Déu de la Pau, en Daimiel, i Sant Tomàs de Villanueva, a Villanueva de los Infantes.

Josep Maria Rausell va realitzar també diversos passos processionals de Setmana Santa, per a Ciudad Real. Hi destaquen diverses talles de fusta policromada: la Mare de Déu del Major Dolor, dotada de sensació de moviment, amb un rostre que expressa l'amargor i el dolor, i una magistral talla dels plecs del vestit; el Santíssim Crist de la Bona Mort, una de les millors obres; la Trobada, un grup amb les figures de Crist amb la creu, un soldat romà, la Dolorosa i Maria Magdalena, on estan molt ben executats els plecs i la caiguda dels mantells, i també les expressions dels rostres.

 

Josep Maria Rausell, Santíssima Mare de Déu del Rosario, Patrona i Alcaldessa Perpètua de Alcázar de San Juan, Ciudad Real.- Ricament guarnida amb la corona i l’aurèola flanquejada de rajos i estreles, la figura mostra un rostre de gran bellesa, caracteritzat per una expressió serena i riallera. Les mans, amb les monyiques entrellaçades pel rosari, esbossen un moviment de pregària; els dits es freguen, en un gest detingut, de gran delicadesa.

 

Característiques de l'obra religiosa de Josep Maria Rausell Montañana.-

S'adverteix, en la imatgeria religiosa de Josep Maria Rausell, l'empremta de l'escola imatginera andalusa i, en particular, de Joan Martínez Muntanyés. La serenitat i l’equilibri de les imatges, els rostres de traços clàssics, el modelatge perfecte, la minuciosa tècnica dels plecs i la capacitat per a produir emoció, sense incórrer en allò tràgic o allò patètic, són alguns dels traços d'aquest gran mestre de l'escola sevillana que deixen marcada l’empremta en Josep Maria Rausell. Aquesta influència resulta, sens dubte, molt més palesa que la castellana:  l'obra de Rausell, en efecte, prossegueix la línia d'un barroc procliu al classicisme, on el patetisme i el dramatisme es troben atenuats.

Les figures descansen sobre una cama, i dobleguen l'altra amb total naturalitat; els rostres, dotats amb el seu característic nas esmolat i el mentó acusat, manifesten l’espiritualitat profunda i el sentit religiós de l’autor. Els ulls d'aquestes figures són de vidre.

Les vestidures, amb mantells arreplegats, mostren una característica caiguda en zig-zag dels plecs, i un indici de teles mullades que revela la figura humana a la manera clàssica. En algunes ocasions, per desig del client, i en contra de les preferències pròpies, Rausell va realitzar imatges totalment tallades per a ser vestides amb robes naturals. Mai va utilitzar, al contrari, la tècnica del drap encolat i els llenços empastats amb cola i algeps.

 “El seu origen valencià -escriuen sobre Josep Maria Rausell en la publicació de Ciudad Real titulada La Pasión- està present en la seua obra escultòrica (...). Els plecs dels mantells, les caigudes dels mateixos, les expressions en els rostres, i les proporcions correctes i la policromia aplicada tant en les teles com a les carnadures” així ho demostren. “Un detall molt característic de l'escultura valenciana, o més àmpliament llevantina -sense inclusió dels corrents murcians-, és la policromia en les vestidures en què preval de forma cridanera l'estofat com a tècnica decorativa”.

La decoració de les obres de Rausell es realitzava en el taller del pintor d'imatges Josep Castellano, pròxim al carrer Alboraia: la col·laboració era molt estreta entre Castellano, excel·lent policromador, i Rausell, qui es desplaçava al taller on s'efectuaven les labors de policromat per a vigilar zelosament tot el procés. Una gran amistat i una cooperació professional unia aquestes dos persones molt religioses.

Castellà encarnava a l'oli amb les seues pàtines, que també aplicava a l'oli de les vestidures. Les teles, daurades amb or, eren cobertes després amb pintura a l'oli que era, posteriorment, descoberta amb furgadents, formant els adorns, que d'aquesta manera estofats i espolinades donaven com a resultat aquelles decoracions de tant valor artístic.

A més dels nombrosos treballs per a diverses localitats espanyoles, Rausell va realitzar diverses escultures per a Amèrica Central i del Sud, i per a algunes missions africanes.

 

La restauració de la creu de terme de Meliana

Juntament amb el seu fill, el també reconegut escultor Josep Rausell Sanchis, Josep Maria Rausell Montañana va restaurar la creu de terme de Meliana. Aquesta creu, construïda entre els segles XV i XVI en estil gòtic, de transició cap al renaixement, es trobava erigida al costat de l'ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Desapareguda en 1898, el comerciant de vins que havia ocupat l'antiga ermita, creant la fàbrica de licors “L'Ermita”, va guardar la creu en el seu magatzem.

 La creu va ser descoberta sent alcalde de Meliana Miquel Cardells Mestre, qui va aconseguir dels propietaris de la finca on aquesta es trobava que fóra donada a l'Ajuntament, i es va comprometre a la restauració i a una ubicació nova. La creu, de què s'havien ocupat en els seus escrits Josep Martínez Aloy i Salvador Carreres Zacarías, es trobava en un estat evident de deterioració, trencada i blanquejada.

“Estava plena de pintura -escriu Josep Maria Rausell Montañana-, trencada en diversos llocs, i li faltaven algunes parts, tant en l'aspecte arquitectònic com en els dos relleus escultòrics de la Santíssima Verge i del Santíssim Crist que porta en ambdues cares”.

La creu gòtica de Meliana, després de la restauració, es troba des de 1981 en l'interior de la parròquia dels Sants Joans, per suggeriment del rector de la mateixa, mossén Antoni Ballester. D'estil i decoració ogivals, amb braç de cresteria i descansant sobre un peu octogonal, el capitell, de pedra més fosca, apareix blasonat amb les armes del Regne de València.

 

La desaparició d'un artista

Josep Maria Rausell Montañana va morir en 1984,  als huitanta-sis anys d'edat, després d'una llarga i productiva vida dedicada a l'art escultòric. Seria, sens dubte, desitjable que, al carrer que porta el seu nom, a la seua localitat natal de Meliana, s'erigira un bust dedicat a la seua memòria, obra que ben podria ser realitzada pel seu fill, l'escultor Josep Rausell  Sanchis.

Finalitzarem aquest capítol consagrat a Josep Maria Rausell citant les seues paraules. A la pregunta de “Què és per a vosté l'art?”, l'escultor melianer va respondre, en una ocasió:

“Xé! Quina pregunta em fas... L’art és una mostra que certes persones son capaces de transportar a la visió en qualsevol tècnica a través d’unes coneixences juntament amb una sensibilitat. És una forma de fer, capaç de moure l’esperit, però sense oblidar-se que aquestes mostres vindran donades per una coneixença molt profunda tant de l’ofici com del sentiment”.

Aqueix coneixement profund de l'ofici i del sentiment no va faltar en la vida i l'art de Josep Maria Rausell, qui va realitzar la seua ingent obra escultòrica “davall aqueixes dues imprescindibles direccions: emoció i tècnica”.

 

 

 

 

 

 

Casa de la Cultura

Ajuntament
de Meliana

Institut Municipal
de Cultura

Conservatori Municipal

Centre Cultural Rausell

Plaça de la Cultura 4

46133 Meliana

96 149 60 70

c/ de Sant Antoni

46133 Meliana

96 149 61 35

c/ de José María Rausell

46133 Meliana

Plaça Major, 1

46133 Meliana

96 149 00 65

c/ de Manyans

46133 Meliana

96 148 05 63

Contacta amb nosaltres:

Enviando formulario...

El servidor ha detectado un error.

Formulario recibido.