Autors de les escultures als carrers de Meliana

Juli Benlloch Casares

 

Quatre Artístes de Meliana. Una Generació

Textos: Carmen Pinedo Herrero

Institut Municipal de Cultura de Meliana · 2001

ISBN: 84-920203-9-3

Depòsit legal: A-1396-2001

 

 

L'etapa de formació: el taller d'escultura de Josep Maria Ponsoda Brau, l'Escola d'Arts i Oficis, l'Escola de Belles Arts de Sant Carles

 

Juli Benlloch Casares naix el cinc de novembre de 1893, en la vella casa dels senyors Martínez, al costat de l'antiga casa-ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, en aquell moment fàbrica de licors “L'Ermita” (que també es coneixia amb el nom de la de “l’aiguardent”, al costat del camí Reial. És el segon dels cinc fills nascuts del matrimoni d'Antoni Benlloch i Maria Casares, naturals de Meliana i Paiporta, respectivament.

 

Juli Benlloch va estudiar a l'Escola Pública de Meliana, on el seu mestre, el senyor Eduard Romero, probablement va advertir ja les dots del xiquet per al dibuix. El mateix succeiria amb el vicari de la parròquia dels Sants Joans de Meliana, el senyor Marià Martí Sorlí, qui el va conéixer ja adolescent. El conegut, en el poble, com “Senyor Vicari”, coadjutor de la parròquia des de 1908, hauria observat com Juli dedicava part del seu temps a contemplar les obres artístiques reunides al temple.

 

Decidit a mamprendre la seua formació artística, Benlloch entra com a aprenent en el taller de Josep Maria Ponsoda, situat en la plaça de Sant Llorenç de València, enfront del palau de Benicarló. Hi coincideix amb Carmel Vicent Súria, amb qui estableix una estreta amistat.

Als pocs anys, Benlloch és ja oficial del taller. No obstant això, aquest treball no satisfà plenament les inquietuds del jove artista: per això, en 1906 es matricula, en horari nocturn, en l'Escola d'Arts i Oficis de València.

 

En el curs de 1906-1907, Juli Benlloch es matricula en l'assignatura de Dibuix artístic; en 1908-1909, ho fa en la classe de Dibuix de figura. Juli assisteix a les classes de dibuix del senyor Francesc Paredes i a les lliçons de modelatge. La seua formació, a l'Escola, es prolongarà fins a 1909.

 

En aquest mateix any de 1909 rep classes de dibuix en la societat de socors mutus La Amistad, de Meliana. Durant aquest període, modela treballs en argila i utilitza l'Escola com a estudi, ja que les possibilitats econòmiques li impedien mantenir un taller propi.

L'any acadèmic 1910-1911, Benlloch es matricula en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, on roman, completant la formació artística, fins al curs 1917-1918. El jove artista obté excel·lents qualificacions acadèmiques, i també diversos premis ordinaris i extraordinaris.

En el curs 1915-1916, per exemple, Juli Benlloch va obtenir excel·lent en l'assignatura de segon de Dibuix de l'Antic i en la de tercer de Modelatge. Pels seus progressos en aquestes classes de modelatge, rep en 1916 un premi en metàl·lic, consistent en dos-centes cinquanta pessetes.

En 1917 se li concedeix una ajuda econòmica atorgada per l'Acadèmia, amb una pensió de cinc-centes pessetes per a prosseguir els seus estudis. En aquest mateix any obté, amb l’obra titulada Tors, el primer premi en l'exposició realitzada per la Universitat de València, i una segona medalla en l'Exposició Nacional celebrada a Madrid, per l’obra Broma Boreal.

El 29 de gener de 1919 se li atorga una borsa de viatge dotada amb dos mil pessetes, “la més alta recompensa concedida per la Corporació Acadèmica”, que no va poder arribar a gaudir per la seua mort primerenca.

 

Les primeres obres

L'etapa productiva de Juli Benlloch és, per desgràcia, molt breu. Les primeres obres són fruit d'una profunda religiositat i de la influència rebuda en el taller d'imatgeria on treballava. Es conserven, d'aquest període, esbossos i dibuixos acadèmics, i també alguns projectes inacabats.

 

Entre els treballs d'aquesta època, destaca un Àngel Custodi en escaiola que mostra la inquietud per apartar-se de les formes barroques que havien imperat fins a poc abans. Cobert per una pàtina transparent, mostra molta expressivitat i delicadesa; el tractament anatòmic del nu és molt correcte. Imperen en el volum, de gran nitidesa, les formes corbes. Mostra certa similitud amb l'àngel realitzat per Marià Benlliure per al panteó de la família Moróder, al Cementeri General de València.

 

Realitza també una Mare de Déu del Carme en argila cuita, per encàrrec dels jesuïtes, obra desapareguda durant la guerra civil. Com en el cas anterior, la interpretació de la figura s'allunya de les pautes tradicionals en l'escultura religiosa. La Verge, dempeus, lleugerament inclinada cap a l'espectador, sosté amb el braç esquerre el Xiquet, sostingut sobre núvols de gran expressivitat.

 

De 1914 data una xicoteta figura de Sant Francesc de Borja, de terracota. De la mateixa data és el xicotet grup dels Tiradors de xàrcia, de terracota patinada. A hores d'ara, Juli Benlloch evoluciona cap al que podríem denominar una segona etapa, caracteritzada per una escultura més lliure i d'acord amb els corrents estètics imperants a Europa en aqueixa època. En 1915 realitza el Bust de Josep Maria Rausell, company en el taller de Josep Maria Ponsoda. L'obra, d’escaiola, va ser realitzada quan el model comptava amb dèsset anys i l'artista amb vint-i-u. De traços clàssics, línies suaus i contorns fins, mostra un bon tractament anatòmic i certa audàcia compositiva en la posició adoptada per la figura i en la rellevància concedida a les orelles.

 

Els primers èxits

En 1917, Juli Benlloch presenta l’obra La testa del llauro, d’scaiola, en la segona exposició universitària, inaugurada el set de juliol al claustre de la Universitat de València.

 

L'obra, de gran qualitat, presenta el cap d'un llaurador sobre un fons de canyes i baladres: subjecte el cabell per una cinta, el cap lleument inclinat cap a la dreta i amb la mirada baixa, predomina en l'escultura la serenitat i la dolçor característiques en l'obra de Juli Benlloch.

 

Aquesta escultura s'inscriu en la recerca, tan general a l'època, de models populars, arrelats al món rural, com fan també els escultors Josep Monserrat o Juli Antonio, entre tants altres.

 

És freqüent en aqueixos anys, tant en la pintura com en l'escultura, la representació de “personatges de poble modestament abillats, però de port gentil, com a depositaris d'una rica cultura oral”, en un trobada amb la terra, amb la tradició, amb els arrels” que té lloc en optar els artistes per “aprofundir en una conografia més pròxima; mostrar amb més autenticitat de sentiments la poesia d'un món familiar a qui a penes se li havia prestat atenció” amb anterioritat.

 

Juli Benlloch s'inscriu, amb aquesta obra, en un moviment general en el període: el mateix succeeix amb l'orientalisme imperant en aqueixos anys, plasmat en el Cap de moro realitzada per Benlloch.

 

En 1917, Juli Benlloch rep el primer premi en l'exposició realitzada per la Universitat de València, per l’obra Tors. En  aqueix mateix any obté una segona medalla en l'Exposició Nacional celebrada a Madrid, per l’obra Broma Boreal, d’escaiola. Es tracta, sens dubte, de l’obra mestra.

 

La figura nua de la dona entronca amb l'estètica del classicisme mediterrani d'artistes com Clarà o Casanovas: amb els braços cobrint-li el rostre, com protegint les seues faccions de la llum, la figura mostra una exquisida delicadesa i puresa de línies.

Coincideix, en el moviment, amb l'empremta musical que es troba present en moltes de les obres escultòriques del període, com ara el Monument a Arriaga, de Paco Durrio, el projecte de Monument a Beethoven, de Victorio Macho, o el frustrat Monument a Wagner, de Juli Antonio, obres en les quals, al marge de la relació del tema amb la música, absent en el cas de l'obra de Benlloch, el “moviment musical es tradueix també en els moviments serpentejants de les figures”.

 

L'obra de Juli Benlloch va ser adquirida per l'Ajuntament de València per a ser reproduïda en marbre i instal·lada al centre d'un estany, als Jardins del Reial. Posteriorment, l'Ajuntament de Meliana va adquirir l'original de l'obra, el fos de la qual, de bronze, es troba emplaçat al jardí ubicat al costat del carrer dedicat a l'escultor.

 

L'èxit obtingut motiva el trasllat de Benlloch a Madrid, on es troba amb Carmel Vicent i Josep Capuz: els tres treballen junts en la “Casa del Cura”.

 

Els primers encàrrecs.-

De tornada a València, Juli Benlloch rep diversos encàrrecs: entre ells, la realització del Bust de l'alcalde de València el senyor Faustí Valentí Torrejón (1917), o el relleu de marbre del diputat senyor Vicent Gimeno, per a l'obelisc que remata la font de la plaça del Pou, a Meliana. Es coneixen prou dades sobre aquesta última obra mencionada: Resultat de les prospeccions realitzades per a dotar Meliana d'un pou artesià, el 29 de juliol de 1916 va sorgir en l’aleshores denominada plaça dels Prats un brollador. Es va decidir construir llavors un obelisc en agraïment a les persones que van fer possible la millora, entre les quals figurava el senyor Vicent Gimeno, diputat a corts pel districte. Juli Benlloch es va encarregar del projecte. L'obra, llaurada en pedra de Borriol, va ser inaugurada el 13 d'octubre de 1917.

 

“El monument és bell -escriu Vicent Balanzá Ros-. En la piràmide es troba encaixada una llosa de blanc i finíssim marbre, amb el bust en relleu del senyor Vicent Gimeno, esculpit pulcrament per Benlloch. La base de l'obelisc té un atractiu singular; la constitueixen quatre vidres que formen un cub geomètric, les arestes del qual són de pedra, i dins d'aquella transparent caixa, es veu l'aigua que ix a borbollons del tub ferri, que s’escampa pels quatre costats i esvara per unes altres tantes aixetes de bronze, i finalment cau en les piques artístiques, a mercé de l'assedegat. Unes animetes elèctriques, col·locades en l'interior, s'encarreguen de prolongar també durant la nit aquesta bellíssima impressió. Fullaraca de ferro, confeccionada en una manyeria que radica en aquest lloc, embellia la piràmide i mantenia quatre llums molt belles”.

 

No és aquesta l'única font que Juli Benlloch va projectar. Hi ha un estudi d’escaiola per a una font pública a València, que no va arribar a realitzar. L'obra, titulada L'amor, va ser presentada a concurs, però no va ser aprovada.

La composició mostra dues figures sobre un banc de pedra: un home, de genolls, recolzat sobre el taló esquerre, i una dona asseguda; davall aquestes figures, de la boca d'una quimera brolla l'aigua que cau sobre un estany xicotet.

L'escultor fa atenció a la gestualitat dels personatges: la força i l'expressivitat dels seus gestos, i també al realisme dels traços físics, que evoquen algunes de les obres realitzades per l'escultor tarragoní Juli Antonio -artista que, com Benlloch, moriria, també molt jove, el mateix any 1919.

 

Després de l‘èxit en l'Exposició Nacional de Madrid de 1917, i de tornada de l’estada a Madrid, amb Josep Capuz i Juli Vicent, Juli Benlloch va rebre entre altres encàrrecs, el de realitzar el bust de l'alcalde de València, el senyor Faustí Valentín Torrejón. La fotografia està dedicada per l'escultor al seu amic i company Josep Maria Rausell, en 1919.

Una altra de les obres realitzades per Juli Benlloch és el bust-retrat d’El Morrut: es tracta d'una obra d'extraordinària qualitat, que reprodueix, amb delicadesa i lirisme, el bust d'un jove de poca edat. El model, amb el cap girat i els músculs del coll en tensió, manté els ulls tancats.

Juli Benlloch, Bust retrat d’El Morrut (actualment al Centre Cultural Rausell de Meliana).- Aquest retrat d'un jove amb el cap decantat i els ulls tancats és una de les millors escultures de Juli Benlloch: el realisme de la representació física i el lirisme de la concepció s’hi conjuguen de manera magistral.

 

L'enterrament de Juli Benlloch.-

La carrera artística de Juliol Benlloch es va truncar a penes iniciada. Durant la forta epidèmia de grip que va assotar València en 1919, Juli va contraure una aguda infecció gripal de què va intentar recuperar-se amb una temporada de repòs als pinars de Serra. La malaltia va degenerar en una tuberculosi pulmonar que li va produir la mort el 24 de juny de 1919.

 

El jove escultor, que comptava vint-i-cinc anys d'edat, hauria complit els vint-i-sis en el mes de novembre-, desapareixia “quan començava a recollir el fruit de les felices disposicions d'artista, sent en aquest concepte un dels més avantatjats estatuaris de la nova generació de jóvens valencians, resultat de moltes de les obres que havia realitzat, dignes de la molta estimació”.

 

L'enterrament de Juli Benlloch va reunir nombrosos assistents. A l'Ajuntament de Meliana la bandera onejava a mitja asta, mentre els balcons d'algunes de les societats existents en la localitat, com el Cercle Artístic i Instructiu, en la creació del qual va prendre part molt activa el finat, van aparéixer guarnits amb crespons de dol. Sobre el fèretre es va col·locar una corona de flors blanques i un pensament violaci, oferts pel Cercle Artístic de Meliana, i una altra, de llorer, ofrena de la Joventut Artística de València.

 

El seguici fúnebre, compost pel poble de Meliana, amics, condeixebles, artistes, escriptors i crítics d'art, va ser encapçalat pel clero parroquial. El fèretre va ser portat al llom per membres de la societat Joventut Artística Valenciana i el Cercle Artístic i Instructiu de Meliana. La presidència del seguici estava composta per l'alcalde de Meliana, Manuel Ferrer; el germà de Juli, Antoni Benlloch; el pare Conejos, l'erudit Lluís Tramoyeres i els artistes Juli Cebrià i Antoni Fillol. En la comitiva figuraven, entre altres, Leopold Trénor, Josep Renau, Francesc Parets, Bernat Morales Sanmartín, Josep Cervera Aviñó, etc.

 

En arribar al cementeri, Lluís Tramoyeres va pronunciar un discurs breu, en nom de l'acadèmia de Sant Carles, “i s’ofereia a costejar la làpida retoladora del carrer de Meliana que havia de portar el nom de Juli Benlloch, i el senyor Ferrer, alcalde de Meliana, va oferir costejar en nom d'aquell Ajuntament el nínxol i la làpida que havien de guardar les restes del jove artista”.

 

2.6. Homenatge a Juli Benlloch.-

 

Al setembre de 1922 es va celebrar a Meliana un homenatge en memòria del malaguanyat escultor: els artistes melianers Josep Maria Rausell i Rafael Cardells, companys i amics del mort, es van encarregar de recaptar fons per a la realització d'un bust en memòria de Juli Benlloch, i també d'informar sobre els actes que havien de realitzar-se en el seu honor.

El nou de setembre es va celebrar l'homenatge, en el curs del qual va ser inaugurat el bust realitzat per Josep Maria Rausell,  monument que va ser erigit a la plaça de l'estació de Meliana. El bust es troba situat en l'actualitat en una albereda al pas a nivell del tren, enfront de la qual l'Ajuntament li va dedicar un jardí, al costat del carrer que porta el seu nom, amb el buidatge de bronze de la seua obra premiada a Madrid, Broma Boreal.

El dia de l'homenatge, la comitiva va partir de l'Ajuntament de Meliana a les cinc de la vesprada. Hi figuraven l'alcalde de la localitat, Francesc Lloris, el secretari de la corporació municipal, Rodrigo Cantó, i diversos regidors; Josep Garcés, en representació del clero; el mestre Eduard Romero, que havia impartit les primeres lliçons a Juli Benlloch; representants de diverses associacions de Meliana, com el Sindicat Agrícola, el Cercle Catòlic, el Cercle Recreatiu i la Societat de Caçadors.

 

Hi van participar, també, els professors de l'Escola de Sant Carles de València, Paredes, Rubio, Ferrer i Renau; Leopold Trénor, Josep Cervera Aviñó, Lluís Dubón, un representant dels pares Jesuïtes i diversos periòdics valencians, com el Diario de Valencia, La correspondencia de Valencia, El Pueblo, La Voz Valenciana i Las Provincias.

Van concórrer a l'acte, acompanyats per la banda de música de Vinalesa, nombrosos paisans de l'escultor, i també companys i amics.

 

Van enviar cartes d'adhesió, que van ser llegides durant l'homenatge, Josep Martínez Aloy, cronista de València, i el pintor Josep Benlliure. La carta d'aquest últim, qui havia perdut recentment al seu fill Pepino, contenia passatges molt emotius:

“Jo els pregue que em perdonen l'assistència a l'acte inaugural d'aqueix monument que el culte poble de Meliana dedica al seu fill genial. La mort tan prematura del jove artista; el seu caràcter dolç i la seua laboriositat va ser tan idèntiques a les del meu fill inoblidable, que em seria en aqueix acte solemne, molt difícil de contenir les meues llàgrimes”.

 

L'art de Juli Benlloch Casares

Benlloch pertany a una generació artística la referència fonamental de la qual és Marià Benlliure: la preocupació per valors purament escultòrics, com són l'espai, la massa i el volum, incideix, no obstant, en la superació d'aquest pictoricisme tan característic de Benlliure. Els corrents renovadors de l'escultura, representats per artistes com ara Nemesi Mogrovejo, Paco Durrio, Josep Llimona, Josep Clarà, Enric Casanovas, Juli Antonio o Mateu Inurria, impulsen l'artista melianer en aquesta recerca de noves concepcions escultòriques.

 

Dotat d'una excel·lent formació tècnica, assolida tant al taller de Josep Maria Ponsoda com als seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, Juli Benlloch, segons l'opinió de Josep Rausell, recollida per Albert Ferrer, “va ser un escultor clàssic i idealista que, amb refinament, sensibilitat i delicadesa, tractava la forma amb tal sensualitat plàstica en el modelatge que invita a voler tocar aquestes formes arredonides i dolces”.

Les seues obres, “fortes, però elegants”, apareixen “posseïdes d'una elegància suprema” que expressa “el seu temperament exquisit” i el seu “depurat gust estètic”, segons el crític Manaut Nogués.

 

Procliu al classicisme, des de dates molt primerenques, Benlloch conjuga en la producció escultòrica la serenitat, el refinament, la sensibilitat, la delicadesa, la netedat i la suavitat de les línies, amb una força expressiva que es manifesta tant en la gestualitat com en les faccions pronunciades d'algunes de les figures.

 

Les vestiduras de les escultures apareixen, en general, poc tractades, i es limiten a una insinuació lleu. El predominant mediterraneisme classicista, amb la seua decidida actitud prohel·lènica, es tiny en l'obra de Benlloch amb alguns accents procedents de l'escola realista castellana, en particular, de Juli Antonio.

 

Cap preguntar-se quina  haguera sigut l'evolució de Benlloch,  en el cas que la seua vida no s'haguera truncat tan prematurament. Artista dotat amb qualitats, s'aprecia en l'última etapa de la breu carrera professional l'obertura, des del classicisme predominant, cap a les tendències renovadores de l'escultura.

 

 

 

 

 

 

Casa de la Cultura

Ajuntament
de Meliana

Institut Municipal
de Cultura

Conservatori Municipal

Centre Cultural Rausell

Plaça de la Cultura 4

46133 Meliana

96 149 60 70

c/ de Sant Antoni

46133 Meliana

96 149 61 35

c/ de José María Rausell

46133 Meliana

Plaça Major, 1

46133 Meliana

96 149 00 65

c/ de Manyans

46133 Meliana

96 148 05 63

Contacta amb nosaltres:

Enviando formulario...

El servidor ha detectado un error.

Formulario recibido.